OFF ROAD SERRA CAVALLERA
Ens hem trobat a Sant Pau de Segúries a les 10 del matí. En Xevi portava la seva Yamaha Tricker. Això si que és un joguet. L'Àngel i la Montse van amb la seva BMW 1200GS, i la Krme i jo, com no, amb la VStrom
El dia d’entrada feia unes ullades de sol, però només sortir per la carretera cap a la colònia Llaudet, ja veiem un gros nuvol negra que ens priva la vista de la serra Cavallera.
Uns metres abans d’arribar a la colonia trenquem a la dreta per una pista emporlanada..... força maca..... jo ja hi firmo si és tot així
Però hem vingut a buscar sorra, pedres..... i de seguida s’acaba el ciment i comença territori trail...... trail????? El camí és entretingut.... realment, per el meu gust, no apta per anar en duo, però hi som posats i anem fent...
Ens enfilem per rampes de pendent curiosa i plenes de reguerots Fins hi tot en alguns trams el Xevi te que fer de taxista, ja que les nostres motos patinen amb accés i costa passar per alguns trams, sobre tot els humits o més pedrosos.
Desprésde al.lucinar pepinos una estona llarga..... i d’haver cardat la moto per terra unes quantes vegades...... trobem la pista emporlanada que ens portarà fins a Ribes de Freser...
Per si no fos poc, ens enganxa el marron.... i comença a NEVAR!!!!!!!!, i no poc..... hi ha moments que la nevada és impressionant, i fins hi tot queda el terra blanc en un moment....
Tot xino xano passem per Sant Martí d’Ogassa i així que afluixa de nevar parem a posar-nos la roba d’aigua. Trobem les primeres congestes de neu.
Baixem cap a Brugeres i Ribes de Freser.... parem a fer la foto de grup. De moment a deixat de nevar i no plou.
A Ribes de Freser ens enfilem altra cop cap a Ribesaltes i Pardines.... tornem a trepitjar terra....
La pista quasi es desdibuixa en molts moments, que sembla que anem per marges sempre pendents....i pedregoses.....
Comença a ser una mica xungo per a les nostres motos..... a sobre torna a nevar amb ganes....
Ara trobem una forta pendent de baixada i molt enfangada ..... cal estar al tanto i la baixem poc a poc.....
I per fi arribem al pas que en Xevi deia que era el més difícil....uns graons de pedra que les nostres rodes es neguen a pujar, i cal que les ajudem a peu.... el terra molt mullat per la neu empitjora les coses.
En el moment de pujar la moto de l’Angel..... la nevada era impressionant..... bufa quins cucs que hem passat.....
Per fi, despres de suar la cansalada, tenim les motos al lloc que voliem..... sobre un prat de gespa, que tot mullada i nevada, tampoc ha estat fàcil. D’aquí cap a Pardines....
En trobar la carretera, no li hem fet un petó però poc ha faltat, en Xevi, l’Angel i la Montse i nosaltres, en conclave sumaríssim decidim tornar per carretera fins Abella on ens esperen a dinar. Valorem que la colada Verda será massa per les nostres motos avui, ja que segurament estarà totalment nevada i enfangada.
Així, nosaltres per nacional i en Xevi decideix, amb ell seu juguet fer la colada....
Ens retrobem tots altra cop, més el resta de família que ja ens hi esperen.... un dinar reparador que tot ho cura. L’experiència ja és anècdota......
Ens hem trobat a Sant Pau de Segúries a les 10 del matí. En Xevi portava la seva Yamaha Tricker. Això si que és un joguet. L'Àngel i la Montse van amb la seva BMW 1200GS, i la Krme i jo, com no, amb la VStrom
El dia d’entrada feia unes ullades de sol, però només sortir per la carretera cap a la colònia Llaudet, ja veiem un gros nuvol negra que ens priva la vista de la serra Cavallera.
Uns metres abans d’arribar a la colonia trenquem a la dreta per una pista emporlanada..... força maca..... jo ja hi firmo si és tot així
Però hem vingut a buscar sorra, pedres..... i de seguida s’acaba el ciment i comença territori trail...... trail????? El camí és entretingut.... realment, per el meu gust, no apta per anar en duo, però hi som posats i anem fent...
Ens enfilem per rampes de pendent curiosa i plenes de reguerots Fins hi tot en alguns trams el Xevi te que fer de taxista, ja que les nostres motos patinen amb accés i costa passar per alguns trams, sobre tot els humits o més pedrosos.
Desprésde al.lucinar pepinos una estona llarga..... i d’haver cardat la moto per terra unes quantes vegades...... trobem la pista emporlanada que ens portarà fins a Ribes de Freser...
Per si no fos poc, ens enganxa el marron.... i comença a NEVAR!!!!!!!!, i no poc..... hi ha moments que la nevada és impressionant, i fins hi tot queda el terra blanc en un moment.... 
Tot xino xano passem per Sant Martí d’Ogassa i així que afluixa de nevar parem a posar-nos la roba d’aigua. Trobem les primeres congestes de neu. 
Baixem cap a Brugeres i Ribes de Freser.... parem a fer la foto de grup. De moment a deixat de nevar i no plou.
A Ribes de Freser ens enfilem altra cop cap a Ribesaltes i Pardines.... tornem a trepitjar terra....
La pista quasi es desdibuixa en molts moments, que sembla que anem per marges sempre pendents....i pedregoses.....Comença a ser una mica xungo per a les nostres motos..... a sobre torna a nevar amb ganes....
Ara trobem una forta pendent de baixada i molt enfangada ..... cal estar al tanto i la baixem poc a poc..... 
I per fi arribem al pas que en Xevi deia que era el més difícil....uns graons de pedra que les nostres rodes es neguen a pujar, i cal que les ajudem a peu.... el terra molt mullat per la neu empitjora les coses. 
En el moment de pujar la moto de l’Angel..... la nevada era impressionant..... bufa quins cucs que hem passat..... 
Per fi, despres de suar la cansalada, tenim les motos al lloc que voliem..... sobre un prat de gespa, que tot mullada i nevada, tampoc ha estat fàcil. D’aquí cap a Pardines.... 
En trobar la carretera, no li hem fet un petó però poc ha faltat, en Xevi, l’Angel i la Montse i nosaltres, en conclave sumaríssim decidim tornar per carretera fins Abella on ens esperen a dinar. Valorem que la colada Verda será massa per les nostres motos avui, ja que segurament estarà totalment nevada i enfangada. Així, nosaltres per nacional i en Xevi decideix, amb ell seu juguet fer la colada....
Ens retrobem tots altra cop, més el resta de família que ja ens hi esperen.... un dinar reparador que tot ho cura. L’experiència ja és anècdota......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada